Hi ha diversos motius pels quals una teràpia pot fracassar o fins i tot ser contraproduent (agreujar el problema/es que presenta la persona). Tot seguit en citem alguns dels més freqüents ja que expliquen els abandonaments i fracassos terapèutics que tenim a la UAP (un 18,23% dels casos): 

1- El/la pacient no respecta el temps de tractament. Vol millorar en un temps que el seu problema no permet.

2- El/la pacient busca “curar-se” o millorar sense esforç ni implicació. Per exemple, no fa les tasques ni aplica les estratègies que proposem entre sessions. Busca la vareta màgica.

3- El/la pacient és molt rígid /a en els seus pensaments o creences provocant una gran resistència al canvi. No fa cas dels consells i opcions del psicòleg o no posa en dubte els propis pensaments.

4- El/la pacient no té confiança en el canvi i pensa que “jo sóc així” o que les persones no canviem. Pensa que el que té és genètic o innat.

5- El/la pacient pot ser autodestructiu: pot tenir molta tendència a la negativitat i la passivitat.

6- El/la pacient no confia en la psicologia.

7- El/la pacient no vol millorar perquè troba avantatges en la seva manera de ser. Pot ser victimista.

8- El/la pacient no accepta que el psicòleg li digui certes coses. No accepta posar en dubte certes creences o principis per tal de poder millorar el seu estat.

9- El/la pacient no sap com funciona una teràpia i vol fer un tractament a la seva mida.

10- El/la pacient es mostra molt exigent en la teràpia. Qüestiona les tècniques i el temps creant un clima de tensió que provoca un mal treball i una mala relació terapèutica, dinamitant el tractament.

11- El/la pacient presenta una baixa capacitat intel.lectual o cultural.

12- El/la pacient presenta una baixa capacitat d’introspecció o d’anàlisis: no sap veure d’on provenen les emocions que sent i no sap analitzar-se a si mateix. Podeu veure a l'apartat de com canviar

13- La limitació de la psicologia en la millora o curació de determinats trastorns.

14- La cronicitat del problema i les recaigudes tingudes.

15- Determinats trastorns i dificultats que per la seva tipologia presenten alguns dels factors esmentats en els darrers punts.

16- Alguns trastorns que presenten un mal pronòstic per si sols.

17- Alguns trets de personalitat o de caràcter del /la pacient que dificulten la teràpia: dependència, falta de força de voluntat, impaciència, rigidesa, exigència, impulsivitat, susceptiblitat, suspicàcia, ....

18- No s’estableix una bona relació terapèutica psicòleg-pacient.

A la UAP aconsellem que una persona que vol iniciar una teràpia, ha de tenir en compte aquests punts per tal d’afavorir un tractament eficaç així com saber “què és una teràpia” i “què és la psicologia”. Informació que donem a la nostra web.

 

Exemples de fracasos i abandonaments;

Pedro, 37 anys. Insomni greu

El pacient abandona la teràpia i acudeix a un altre psicòleg després de 26 sessions a la UAP havent empitjorat molt l’estat d’ansietat i insomni. No funcionen les estratègies per l’insomni. Ell sempre ens demana noves estratègies.
La seva extrema rigidesa mental el fa obsessionar-se en estar bé ja i això li provoca un deteriorament sever. No té capacitat d’introspecció i presenta problemàtiques de fons importants que nega i no deixa treballar a la teràpia. L’insomni és un símptoma del seu estat interior.

Maria, 31 anys. Depressió

La pacient abandona la teràpia després de 16 sessions perquè no respecta el temps de teràpia on en el seu tractament seria necessàries més de 40 sessions. A més, la pacient no confiava en el canvi i venia a confirmar que “és un cas perdut”. En aquest cas, ella mateixa destrueix la seva vida i s’impedeix de millorar.
La causa de la depressió era deguda a un Trastorn paranoide amb pronòstic greu.

Silvia, 41 anys. Impulsivitat

Pacient  que presenta una gran impulsivitat que la fa abandonar la teràpia al cap de 17 sessions. La pròpia impulsiviat impedeix treballar els problemes i  tenir èxit.
Presenta un estat d’ansietat i de depressió com a conseqüència de la impulsivitat.

Núria, 36 anys. Immaduresa.

Pacient que continua buscant “el príncep blau” després de 3 relacions llargues plenes de sofriment i maltractament. Es nega a renunciar al concepte waltdisneyià i abandona la teràpia al cap de 12 sessions enfadada i amb molta irascibiliat contra el psicòleg (el qual representa el món real). El seu procés depressiu continua perquè viu d’esquenes a la realitat.

Jordi, 43 anys. Depressió i irascibilitat (megalomania)

Pacient que pensa que “el món és una merda” i que no pot ser feliç de cap manera. Després de 45 sessions, es convenç que ni la psicologia el pot ajudar i això el fa convèncer’s de que és un “cas perdut”. En el fons, ell mai ha fet l’esforç per a variar la seva vida ni les seves creences buscant continuar el procés autodestructiu.

Anna, 35 anys. Vaginisme.

Podríem dir que la teràpia va ser exitosa pel problema de vaginisme però no es va concloure. Es van fer 47 sessions i la pacient, que al principi havia provat en 2 altres centres, millora progressivament la seva disfunció fins al punt d’haver eliminat el vaginisme. Però el problema està en quan ha de tenir relació amb penetració amb el seu home. Aquí és on observem una gran resistència de la pacient que havent superat el vaginisme no li queda cap altra raó que acceptar els arguments de la UAP de que hi ha una problemàtica de parella encoberta o de que no s’estima al seu xicot. Ella deixa d’acudir a la teràpia després d’aquest comentari.
Creiem que la pacient no va voler acceptar la crua realitat ja que ella en la última sessió, ens va dir que no podria ser tan valenta com per a tornar a començar en la seva vida. El vaginisme era, en aquest cas, un símptoma d’una parella morta.

Marc i Elba. 40 i 37 anys. Problemes de parella

Acudeixen 17 sessions a la UAP, només 4 sessions conjuntes i les altres individuals.
Fa 6 mesos que es van conèixer i van anar a viure junts. Presenten una incompatibilitat gairebé total de molts aspectes però ells volen continuar junts malgrat el mal que s’estan fent. L’Elba boicoteja constantment la teràpia i a la 17 sessió els hi comentem que no veiem cap possibilitat que puguin viure tranquils, aconsellant la separació. No l’accepten.
(Aquest cas no el podríem considerar com un fracàs terapèutic perquè vam poder aconsellar la separació però el comentem per tal de veure que no vam  aconseguir el que ens demanava la parella: continuar junts. La psicologia persegueix l’objectiu d’ajudar a ser felices a les persones. En aquest cas, el millor per la felicitat de cadascú, era la separació).

Elba, 32 anys. Trastorn obsessiu

En aquest cas, el propi trastorn greu fa que el pronòstic sigui dolent i tot i la gran lluita de la UAP, la pacient, després de 42 sessions abandona la teràpia amb el convenciment que no pot canviar. La millora durant la teràpia va ser moderada en alguns casos però la pacient va recaure totalment, també per un estat depressiu i una introspecció baixa que van provocar una gran resistència al canvi.