Una de les preguntes més freqüents que ens fem tots és si el problema o la manera de ser que tenim l’hem apresa des de petits o ja hem nascut així.
Cal respondre amb molta cautela, tenint en compte que la ciència va avançant i que cada vegada es pot explicar amb més certesa; però encara estem lluny de tenir una informació del tot fiable. Des de fa alguns anys es parla de la influència d’un gen anomenat “el gen de l’ansietat” que predisposa a moltes persones a patir trastorns d’ansietat de qualsevol tipus si es produeixen les circumstàncies favorables a provocar-los. També és cert que hi ha persones que tenen un Sistema Nerviós Autònom més reactiu. Es molt estrany però, que canvis bioquímics provocats pels neurotransmissors provoquin per si sols trastorns. Sol ser a l’inrevés, els canvis bioquímics al nostre cervell són el resultat de canvis cognitius o de pensament que hem fet nosaltres, moltes vegades com a resultat de canvis que s’han produït a la nostra vida.
Per a tenir risc a patir certs trastorns es parla de la vulnerabilitat psicològica i la vulnerabilitat biològica. La primera seria la nostra manera de pensar (estil cognitiu) i la nostra manera d’actuar o resoldre problemes (estil de vida). Sol ser una vulnerabilitat apresa o educativa, segons indiquen la major part d’estudis. La segona variable ja l’hem comentat, es tracta de reactivitats i alteració de gens.
Tornant a la pregunta de com es forma la nostra personalitat o de si som d’una manera concreta des de que naixem o anem aprenent maneres de ser durant la infància, cal diferenciar 3 components de la personalitat:
1- La constitució: és la base genètica que determina el perfil psicològic
2- El temperament: és la manera com s’expressa neurològicament la constitució.
3- El caràcter: és el comportament conscient autoregulat.
Per tant, sembla clar que tots tenim una base genètica que explica en menor o major mesura, la nostra personalitat. Tot i això, la majoria d’estudis indiquen que els factors més importants són els adquirits o educatius per sobre dels innats.
De tot el que hem mencionat, cal dir que la psicologia ajuda a reduir o eliminar els trastorns o dificultats(intervenint en el caràcter a través de la modificació de pensaments, emocions i conductes) tant si són genètics com apresos sempre i quan no es compleixin variables esmentades a l’apartat: “quan una teràpia no funciona” de la nostra web. Es aquí on hem de mencionar que hi ha certs trastorns que tenen un mal pronòstic per si sols com poden ser alguns trastorns obsessius, alguns trastorns depressius i alguns trastorns de la personalitat.
