Fa anys que a la UAP anem estudiant quins són els motius que expliquen per què una parella entra en crisis o es separa. Hem assistit a congressos, seminaris, debats, tertúlies sobre aquests temes alhora que hem llegit un seguit de llibres de psicòlegs, filòsofs, metges i economistes que en mencionen alguns. En aquest article, ens centrem en els factors socials (externs) i no pas en els propis (interns) d’una dinàmica de parella. Tot seguit us mostrem un seguit de factors que afecten a les parelles d’avui en dia i que poden explicar el gran percentatge de ruptures o malestars:

-Satisfacció immediata de desitjos i expectatives de la nostra societat actual.
-Molta necessitat d’autorealització en diverses àrees de la vida.
-Intolerància al patiment o malestar vital.
-Intolerància al patiment propi d’una crisis o mal moment en la parella (menys paciència).
-Augment de l’egoisme i individualisme.
-Canvi de valors socials i culturals.
-Expectatives molt elevades respecte a la parella i la relació (Exigència).
-Independència econòmica i cultural de la dona: adéu a la submissió i repressió.
-Menys repressió sexual (sobretot femenina) degut a la pèrdua de pes de la religió i dels valors morals. Acceptació de l’instint sexual humà. Desig d’experimentació d’ambdós sexes.
-Més oportunitats de coneixença d’altres persones a través de noves tecnologies i de més mobilitat i interacció de les persones: augmenten els enamoraments alternatius i les infidelitats (sobretot femenines).
-La societat proporciona altres opcions per a ser feliços: gran repertori d’activitats lúdiques i estils de vida com els ‘singles’ o grups d’amics.
-No tanta idealització a les relacions de parella.
-Progressiva acceptació social de les separacions com a ‘cosa natural’.
-Avantatges i facilitats legals i econòmiques cada vegada més àmplies per a separar-se.
-La parella ja no és una seguretat econòmica i emocional imprescindible.
-El canvi en el model de famílies i l’entrada de la família monoparental.

Tot i això, hi ha parelles que s’haurien de separar pel grau de patiment i malestar que tenen i no ho fan. Aquestes en són algunes de les causes:

-Por a la soledat.
-Por a la vellesa, malalties.
-No acceptar el fracàs.
-Estimar-se encara. O un dels dos estima a l’altre.
-Pèrdua d’estatus econòmic o social.
-El ‘què diran’ els altres.
-Problema econòmic de supervivència d’un dels dos o dels dos.
-Problema de vivenda.
-Ser companys de feina i que un dels dos hagi de deixar-la.
-Un depèn econòmicament de l’altre.
-Pèrdua entorn: familiars, amics.
-Repercussions a tercers: especialment els fills.
-No disposar de projecte vital.
-No tenir estratègies d’autonomia.
-La gran inversió que s’ha fet en la relació: emocional, econòmica, projecte de futur,…
-La història comuna.
-No tenir una tercera persona ‘a punt’ per a substituir la parella i evitar el patiment.
-No tenir oportunitats de coneixença d’altres persones.
-No poder contrastar la relació amb altres tingudes.
-Pensar que amb una altra persona, passarà el mateix.
-Pensar que parella=felicitat i que no es pot ser feliç sense parella.
-Renúncia a ser feliç.
-Una baixa autoestima.